Dotze persones, nou de les quals en presó preventiva, s’enfronten a una acusació pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació de cabals públics i desobediència, pels quals se’ls demana, per la Fiscalia –que no és l’única part acusadora- un total de 177 anys de presó.
Per les actuacions judicials seguides fins el moment i pels fets descrits en les acusacions, tant les defenses, com juristes espanyols i organitzacions internacionals, han qüestionat que el procés s’hagi seguit amb el degut respecte als drets fonamentals; com el dret a la llibertat d’expressió, a reunió i manifestació, a la participació política i a la llibertat ideològica. També especialment el dret a la llibertat, per l’ús de la presó provisional. Així mateix s’ha questionat el degut respecte al principi de legalitat penal, el dret al jutge predeterminat per la llei, el dret al jutge imparcial, i el dret a la defensa.
El procés penal contra els líders catalanes s’inscriu, a més, en un marc en el que la independència judicial resulta formalment qüestionada tant dins de l’Estat espanyol com per agències d’avaluació internacionals, com el darrer informe del GRECO 2017, del Consell d’Europa.
Per això, entre d’altres actuacions, fem una crida a observadors estatals i internacionals de reconegut prestigi, acadèmics, membres d’associacions i d’institucions europees, perquè amb la seva presència puguin analitzar i explicar a l’opinió pública si l’enjudiciament d’aquestes persones s’ha dut a terme per una justícia imparcial i independent i amb el degut respecte als drets humans.
