Què s’ha jutjat?
La causa 20907/2017 davant del Tribunal Suprem espanyol va constituir el procés penal contra 12 persones acusades per la Fiscalia de l’Estat pels delictes de rebel·lió, desobediència i malversació de cabals públics pels que demanava 177 anys de presó.
El procés penal es va iniciar pels fets relacionats amb el Referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i el judici es va celebrar a Madrid del 12 de febrer al 12 de juny de 2019. Entre els acusats hi havia líders de la societat civil, la presidenta i membres de la Mesa del Parlament de Catalunya, diputats, i el vicepresident i consellers del Govern català.
De tots els acusats, dos d’ells van estar en presó preventiva des d’octubre de 2017, nou d’ells van entrar a presó el mes de novembre de 2017, per sortir-ne poc després i tornar-hi a entrar a partir de març de 2018. La presó preventiva acordada durant mesos a Madrid va comportar durant períodes llargs de temps l’allunyament dels acusats i acusades de les seves famílies i defenses. La resta d’acusats van estar en llibertat sota fiança.
Al marge dels 12 acusats al Tribunal Suprem, 6 membres de la Mesa del Parlament de Catalunya seran jutjats davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel delicte de desobediència i hi ha 7 persones més processades en la mateixa causa que es troben en diferents estats europeus. Contra elles, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem van cursar diverses euroordres. Les euroordres es van presentar i retirar diverses vegades en no obtenir el resultat desitjat o preveure que no s’obtindria. En el cas de l’estat alemany, el Tribunal Superior Regional de Schleswig-Holstein no va apreciar la concurrència dels requisits del delicte de rebel·lió davant l’euroordre contra el president català Carles Puigdemont. En aquests moments no hi ha cap euroordre pendent de resoldre, el que comporta que aquestes 7 persones no estiguin perseguides malgrat haver sigut processades pels mateixos fets objecte del judici. Malgrat estar en llibertat en diferents estats europees, a l’estat espanyol hi ha una ordre de detenció cursada contra ells.
El delicte de rebel·lió, que la Fiscalia imputava a alguns dels acusats, és un dels delictes més greus del Codi penal espanyol, implica un “alçament violent i públic” i està penat amb fins a 25 anys de presó. L’únic antecedent del delicte de rebel·lió des de la Constitució espanyola de 1978 va ser la condemna del tinent-coronel de la Guardia Civil Fernando Tejero per l’intent de cop d’estat el 23 de febrer de 1981, que va implicar l’ocupació del Congrés de Diputats per unitats armades i el desplegament de tancs al carrer.
Al marge de l’acusació de la Fiscalia hi havia dues acusacions més. En primer lloc, l’Advocat de l’Estat que acusava pel delicte de sedició que implica un “alçament públic i tumultuari” i comporta penes de fins a 15 anys de presó. En segon lloc, el partit polític d’extrema dreta VOX que demanava penes encara més altes, afegint al delicte de rebel·lió, el d’organització criminal.
Les defenses van advertir des del primer moment que es tractava d’un judici polític. Van al·legar la inexistència dels delictes pels que s’acusava als seus representats i van demanar repetides vegades la llibertat dels empresonats. Van al·legar igualment la manca de competència del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional per no tenir atribuïda legalment la jurisdicció en aquests supòsits. Així mateix van adduir vulneracions de drets fonamentals davant del Tribunal Constitucional repetides vegades, que van ser admesos però no resolts, bloquejant l’accés al Tribunal Europeu de Drets Humans. Per aquest motiu 4 dels presos van iniciar una vaga de fam.
Les defenses també van portar el cas al Comitè de Drets Humans i el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de la ONU, qui en dues resolucions va qualificar el seu empresonament com a arbitrari i va demanar el seu alliberament immediat.
El 14 d’octubre es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem 459/2019 condemnatòria en els següents termes:
- Delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de cabdals públics als membres del Govern de la Generalitat següents:
– Oriol Junqueras, Vicepresident de la Generalitat i Conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, pena de 13 anys de presó i 13 anys d’inhabilitació absoluta.
– Raül Romeva, Conseller del Departament d’Assumptes i Relacions Institucionals, Exteriors i de Transparència del Govern de la Generalitat, pena de 12 anys de presó i 12 anys d’inhabilitació absoluta.
– Jordi Turull, com a Parlamentari primer i com a Conseller de Presidència de la Generalitat després, pena de 12 anys de presó i 12 anys d’inhabilitació absoluta.
– Dolors Bassa, Consellera de Treball, Assumptes socials i Família, pena de 12 anys de presó i 12 anys d’inhabilitació absoluta.
- Delicte de sedició:
– Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya (i anteriorment Presidenta de l’associació de la societat civil Assemblea Nacional Catalana) pena de 11 anys i 6 mesos de presó i 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta.
– Joaquim Forn, Conseller d’Interior del Govern de la Generalitat, pena de 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta.
– Josep Rull, Conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat, pena de 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta.
– Jordi Sànchez, President de l’associació Assemblea Nacional Catalana, pena de 9 anys de presó i 9 anys d’inhabilitació absoluta.
– Jordi Cuixart, President de l’associació Òmnium Cultural, pena de 9 anys de presó i 9 anys d’inhabilitació absoluta.
- Delicte de desobediència:
– Membres del Govern Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó a la pena de multa de 10 mesos, amb una quota diaria de 200 euros (60.000 euros cada un) i inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius durant 1 any i 8 mesos.
Posteriorment, les representacions processals de Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Jordi Sánchez, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Carles Mundó, Meritxell Borrás, Santiago Vila, Carme Forcadell, Oriol Junqueras i Raül Romeva van presentar incidents de nul·litat que van ser desestimats pel Tribunal Suprem en interlocutòria del 29 de gener de 2020. En la mateixa resolució es va desestimar l’incident de nul·litat presentat per l’acusació popular.
