Rebel·lió

Article 472
Són reus del delicte de rebel·lió els qui s’alcin violentament i públicament per a qualsevol de les finalitats següents:

1a. Derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució.

5a. Declarar la independència d’una part del territori nacional.

7a. Sostreure qualsevol classe de força armada a l’obediència del Govern.

Article 473
1. Els qui, induint els rebels, hagin promogut o sostinguin la rebel·lió, i els caps principals d’aquesta, han de ser castigats amb la pena de presó de quinze a vint-i-cinc anys i inhabilitació absoluta pel mateix període; els qui exerceixin un comandament subaltern, amb la de presó de deu a quinze anys i inhabilitació absoluta de deu a quinze anys, i els mers participants, amb la de presó de cinc a deu anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de sis a deu anys.

2. Si s’han esgrimit armes, o si hi ha hagut combat entre la força del seu comandament i els sectors lleials a l’autoritat legítima, o la rebel·lió ha causat estralls en propietats de titularitat pública o privada, ha tallat les comunicacions telegràfiques, telefòniques, per ones, ferroviàries o d’una altra mena, ha exercit violències greus contra les persones, ha exigit contribucions o ha distret els cabals públics de la seva inversió legítima, les penes de presó han de ser, respectivament, de vint-i-cinc a trenta anys per als primers, de quinze a vint-icinc anys per als segons i de deu a quinze anys per als últims.

Article 478
En el cas que qui cometi qualsevol dels delictes que preveu aquest capítol estigui constituït en autoritat, la pena d’inhabilitació que hi hagi prevista en cada cas s’ha de substituir per la inhabilitació absoluta per un termini de quinze a vint anys, llevat que el tipus penal de què es tracti estableixi específicament aquesta circumstància.

Sedició

Article 544
Són reus de sedició els qui, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, que s’apliquin les lleis o que qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic exerceixi egítimament les seves funcions o compleixi els seus acords o les resolucions administratives o judicials.

Article 545
1. Els qui hagin induït, sostingut o dirigit la sedició o hi apareguin com els principals autors han de ser castigats amb la pena de presó de vuit a deu anys, i amb la de deu a quinze anys si són persones constituïdes en autoritat. En ambdós casos s’ha d’imposar, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix termini.

2. Fora d’aquests casos, s’ha d’imposar la pena de quatre a vuit anys de presó i la d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de quatre a vuit anys.

Malversació

Article 432
1. L’autoritat o funcionari públic que cometi el delicte de l’article 252 sobre el patrimoni públic, serà castigat amb una pena de presó de dos a sis anys, inhabilitació especial per a càrrec o ocupació pública i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de sis a deu anys.

2. S’imposarà la mateixa pena a l’autoritat o funcionari públic que cometi el delicte de l’article 253 sobre el patrimoni públic.

3. S’imposaran les penes de presó de quatre a vuit anys i inhabilitació absoluta per temps de deu a vint anys si en els fets a què es refereixen els dos números anteriors haguéssin concorregut alguna de les circumstàncies següents:

a) s’hagués causat un greu dany o entorpiment al servei públic, o

b) el valor del perjudici causat o dels béns o efectes apropiats excedeixi de 50.000 euros.

Si el valor del perjudici causat o dels béns o efectes apropiats excedeix de 250.000 euros, s’imposarà la pena en la meitat superior, podent-se arribar fins a la superior en grau.

Desobediència

Article 410
1. Les autoritats o els funcionaris públics que es neguin obertament a complir degudament resolucions judicials, decisions o ordres de l’autoritat superior, dictades dins de l’àmbit de la respectiva competència i revestides de les formalitats legals, incorren en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys.

Regles especials per a l’aplicació de les penes

Article 73
Al responsable de dos o més delictes o faltes se li han d’imposar totes les penes corresponents a les diverses infraccions perquè les compleixi simultàniament, si és possible, per la naturalesa i efectes d’aquestes.

Article 74
1. No obstant el que disposa l’article anterior, el qui, en execució d’un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica, realitzi una pluralitat d’accions o omissions que ofenguin un o diversos subjectes i infringeixin el mateix precepte penal o preceptes de la mateixa naturalesa o semblant, ha de ser castigat com a autor d’un delicte o falta continuats amb la pena assenyalada per a la infracció més greu, que s’ha d’imposar en la meitat superior, i pot arribar fins a la meitat inferior de la pena superior en grau.

Organització criminal

Article 570 bis
1. Els qui promoguin, constitueixin, organitzin, coordinin o dirigeixin una organització criminal han de ser castigats amb la pena de presó de quatre a vuit anys si aquella té per finalitat o objecte la comissió de delictes greus, i amb la pena de presó de tres a sis anys en els altres casos; i els qui participin activament en l’organització, en formin part o hi cooperin econòmicament o de qualsevol altra manera han de ser castigats amb les penes de presó de dos a cinc anys si té com a fi la comissió de delictes greus, i amb la pena de presó d’un a tres anys en els altres casos.

Als efectes d’aquest Codi s’entén per organització criminal l’agrupació formada per més de dues persones amb caràcter estable o per un temps indefinit, que de manera concertada i coordinada es reparteixin diverses tasques o funcions amb la finalitat de cometre delictes.

2. Les penes que preveu el número anterior s’han d’imposar en la meitat superior quan l’organització:

a) Estigui formada per un elevat nombre de persones.

b) Disposi d’armes o instruments perillosos.

c) Disposi de mitjans tecnològics avançats de comunicació o transport que per les seves característiques siguin especialment aptes per facilitar l’execució dels delictes o la impunitat dels culpables.