Briefing

Què s’està jutjant?

La causa 20907/2017 davant del Tribunal Suprem espanyol constitueix el procés penal contra 12 persones acusades per la Fiscalia de l’Estat pels delictes de rebel·lió, desobediència i malversació de cabals públics pels que demana 177 anys de presó. El procés penal es va iniciar pels fets relacionats amb el Referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i el judici se celebrarà a Madrid a principis del 2019. Entre els acusats hi ha líders de la societat civil, la presidenta i membres de la Mesa del Parlament de Catalunya, diputats, i el vicepresident i consellers del Govern català. De tots els acusats, nou d’ells es troben en presó preventiva des de març de 2018, i en alguns casos des de l’octubre de 2017. La presó preventiva concretada durant mesos a Madrid ha comportat durant períodes llargs de temps l’allunyament dels acusats i acusades de les seves famílies i defenses. La resta d’acusats es troba en llibertat sota fiança.

Al marge dels 12 acusats, 6 membres de la Mesa del Parlament de Catalunya seran jutjats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel delicte de desobediència i hi ha 7 persones més processades en la mateixa causa que es troben en diferents estats europeus. Contra elles, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem hi han cursat diverses euroordres. Les euroordres s’han presentat i retirat diverses vegades en no obtenir el resultat desitjat o preveure que no l’obtindrien. En el cas de l’estat alemany, el Tribunal Superior Regional de Schleswig-Holstein no va apreciar la concurrència dels requisits del delicte de rebel·lió davant l’euroordre contra el president català Carles Puigdemont. En aquests moments no hi ha cap euroordre pendent de resoldre, el que comporta que aquestes 7 persones no estiguin perseguides malgrat haver sigut processdes pels mateixos fets objecte del judici. Malgrat estar en llibertat en diferents estats europees, a l’estat espanyol hi ha una ordre de detenció cursada contra ells.

El delicte de rebel·lió, que la Fiscalia imputa a alguns dels acusats, és un dels delictes més greus del Codi penal espanyol, implica un “alçament violent i públic” i està penat amb fins a 25 anys de presó. L’únic antecedent del delicte de rebel·lió des de la Constitució espanyola de 1978 va ser la condemna del tinent-coronel de la Guardia Civil Fernando Tejero per l’intent de cop d’estat el 23 de febrer de 1981, que va implicar l’ocupació del Congrés de Diputats per unitats armades i el desplegament de tancs al carrer.

Al marge de l’acusació de la Fiscalia hi ha dues acusacions més. En primer lloc l’Advocat de l’Estat, que acusa pel delicte de sedició que implica un “alçament públic i tumultuari” i comporta penes de fins a 15 anys de presó. En segon lloc el partit polític d’extrema dreta VOX que demana penes encara més altes, afegint al delicte de rebelió, el d’organització criminal.

Les defenses han advertit des del primer moment que es tracta d’un judici polític. Han al·legat la inexistència dels delictes pels que s’acusa als seus representats i han demanat repetides vegades la llibertat dels empresonats. Han al·legat igualment la manca de competència del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional per no tenir atribuïda legalment la jurisdicció en aquests supòsits. Així mateix han adduït vulneracions de drets fonamentals davant del Tribunal Constitucional repetides vegades, que han sigut admesos però no resolts, bloquejant l’accés al Tribunal Europeu de Drets Humans. Per aquest motiu 4 dels presos van iniciar una vaga de fam. Finalment, les defenses també han portat el cas al Comitè de Drets Humans i del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de la ONU.