Definicions

Nomenclàtor

Òrgans jurisdiccionals i altres conceptes judicials

Tribunal Constitucional

Amb seu a Madrid, exerceix la funció de suprem intèrpret de la Constitució. No forma part del Poder Judicial. Les seves principals funcions són conèixer del recurs i de la qüestió d’inconstitucionalitat contra lleis, del recurs d’empara per violació dels drets i llibertats públics, dels conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes o dels d’aquestes entre si, de els conflictes entre els òrgans constitucionals de l’Estat, i dels conflictes en defensa de l’autonomia local. Està composat per dotze magistrats: quatre són nomenats a proposta del Congrés dels Diputats, quatre a proposta del Senat, dos a proposta del Govern central i dos a proposta del Consell General del Poder Judicial.

Recurs d'empara

Té com a objecte la protecció davant les vulneracions dels drets i llibertats fonamentals reconeguts en els articles 14 a 29 i 30.2 de la Constitució originades per disposicions, actes jurídics, omissions o simples vies de fet dels poders públics de l’Estat, les comunitats autònomes i altres ens públics de caràcter territorial, corporatiu o institucional, així com dels seus funcionaris o agents. L’única pretensió que pot fer-se valer a través del recurs d’empara és la del restabliment o preservació dels drets o llibertats per raó dels quals es promou el recurs.

Execució de les sentències del TC

El 2015, el Govern espanyol va impulsar una reforma legislativa que atribueix al propi Tribunal Constitucional responsabilitat total i directa en l’execució de les seves sentències. La reforma va ser severament criticada per la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, perquè considera que amb ella s’atempta a la pròpia independència i “neutralitat” del Tribunal.

Tribunal Suprem

Amb seu a Madrid, és el tribunal superior en tots els ordres jurisdiccionals ordinaris (civil, penal, contenciós-administratiu i social). El Tribunal Suprem constitueix la cúpula del sistema d’impugnacions i és, per tant, el màxim responsable de la unitat d’interpretació de la jurisprudència a Espanya. S’ocupa, entre altres qüestions, de decidir els recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris, així com de l’enjudiciament dels membres d’alts òrgans de l’Estat i dels processos de declaració d’il·legalització de partits polítics. La Sala encarregada dels assumptes penals és la sala segona. Contra les sentències penals no hi ha cap recurs davant la jurisdicció ordinària, tot i que sí s’hi pot interposar un recurs d’emparament.

Audiència Nacional

Amb seu a Madrid, és un òrgan jurisdiccional únic a Espanya amb jurisdicció en tot el territori nacional, constituint un tribunal centralitzat i especialitzat per al coneixement de determinades matèries que vénen atribuïdes per llei. En concret, s’ocupa dels delictes de major gravetat i rellevància social com són, entre altres, els de terrorisme, crim organitzat, narcotràfic, delictes contra la Corona o els delictes econòmics que causen greu perjudici a l’economia nacional.

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Amb seu a Barcelona, ​​és l’òrgan que culmina l’organització judicial en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma, sense perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem i d’aquelles matèries que exigeixin garanties constitucionals, competència que correspon al Tribunal Constitucional. Té assignada la competència per als delictes que succeeixen en l’àmbit territorial de Catalunya.

Interlocutòria

És una resolució judicial mitjançant la qual un tribunal es pronuncia sobre peticions de les parts, resolent les incidències, és a dir, les qüestions diverses de l’assumpte principal del litigi, però relacionades amb ell, que sorgeixen al llarg d’un procés jurisdiccional. Atès que és una resolució decisòria, en la majoria dels casos és possible impugnar mitjançant la interposició d’un recurs judicial.

Sentència

És la resolució judicial definitiva dictada per un jutge o tribunal que posa fi a la litis o cas sotmès al seu coneixement i tanca definitivament la seva actuació en el mateix.

Inviolabilitat parlamentària

És una prerrogativa dels parlamentaris amb la finalitat assegurar la independència del Parlament enfront dels altres poders de l’Estat. En el cas dels diputats autonòmics, aquests també gaudeixen d’aquesta prerrogativa via estatutària.

L’art. 71 de la CE estableix que diputats i senadors gaudiran d’inviolabilitat per les opinions manifestades en l’exercici de les seves funcions; opinions que comprenen els vots que emetin en el si de la Cambra de la qual formen part.  A més, d’acord amb la consolidada doctrina del TC (per totes, STC 30/1997), la inviolabilitat els protegeix de l’obertura de qualsevol procediment judicial quan l’objecte del procés constitueix l’exigència de responsabilitat per expressions o vots proferits en exercici de l’activitat parlamentaria.

És una prerrogativa dels parlamentaris amb la finalitat assegurar la independència del Parlament enfront dels altres poders de l’Estat. En el cas dels diputats autonòmics, aquests també gaudeixen d’aquesta prerrogativa via estatutària.

L’art. 71 de la CE estableix que diputats i senadors gaudiran d’inviolabilitat per les opinions manifestades en l’exercici de les seves funcions; opinions que comprenen els vots que emetin en el si de la Cambra de la qual formen part.  A més, d’acord amb la consolidada doctrina del TC (per totes, STC 30/1997), la inviolabilitat els protegeix de l’obertura de qualsevol procediment judicial quan l’objecte del procés constitueix l’exigència de responsabilitat per expressions o vots proferits en exercici de l’activitat parlamentària.

Aforats

Un aforat és una persona que, per exercir un càrrec públic o per la seva professió, gaudeix del dret, en cas de ser imputat per un delicte, de ser jutjat per un tribunal diferent del que correspondria a un ciutadà normal. La finalitat del aforament és la de prevenir pressions polítiques a les que es pot veure sotmès un jutjat ordinari quan jutja un càrrec públic de responsabilitat.

Cossos i forces de seguretat

Policia Nacional

És un institut armat espanyol de naturalesa civil, dependent del Ministeri de l’Interior, principal responsable de la vigilància policial de totes les capitals de província i nuclis urbans que el Govern determini. S’encarrega a més, a través de les seves nombroses especialitats, d’investigacions penals, judicials, terroristes i assumptes sobre ordre públic i immigració.

Guàrdia Civil

És un institut armat espanyol de naturalesa militar, dependent del Ministeri de l’Interior i del de Defensa, que compleix, entre altres, funcions de seguretat. la Constitució, al seu article 104, li fixa la missió primordial de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats dels espanyols i garantir la seguretat ciutadana. Els seus components tenen la consideració de militars de carrera, i el cos té encomanades també missions de caràcter militar.

Institucions i organismes catalans que apareixen a l’escrit d’acusació

Generalitat de Catalunya

És el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. Està formada pel Parlament, el Govern, la Presidència de la Generalitat, i per les altres institucions que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 i les lleis estableixen.

Govern de la Generalitat

És l’òrgan col·legiat que dirigeix ​​la política i l’Administració de la Generalitat, el titular de la funció executiva i la potestat reglamentària. El president de la Generalitat té la més alta representació de la mateixa, i dirigeix ​​i coordina l’acció del Govern.

Parlament de Catalunya

El Parlament és la institució que representa el poble de Catalunya, el que el situa en una posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya. Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de Govern. Actualment es compon de 135 diputats, elegits per un termini de quatre anys mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.

Mesa del Parlament de Catalunya

És l’òrgan rector del Parlament de Catalunya. Representa de manera col·legiada a la càmera, i gestiona i governa la institució. La Taula està composta per una presidència, dues vicepresidències i quatre secretaries.

Consell Assessor per la Transició Nacional

Va ser un òrgan creat per la Generalitat de Catalunya en 2013, amb l’objectiu d’assessorar en el procés d’independència de Catalunya i de realitzar un referèndum d’autodeterminació. El Consell estava adscrit al Departament de la Presidència de la Generalitat. Els seus components no cobraven cap retribució per les seves funcions. Va ser suprimit el 27 d’octubre de 2017 per el govern d’Espanya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.

Llibre blanc per a la transició nacional

És un llibre blanc presentat el 29 de setembre de 2014 per la Generalitat de Catalunya que analitza els diferents aspectes a tenir en compte en el procés de transició de Catalunya vers un estat independent. El document recull el conjunt dels informes fets pel Consell Assessor per a la Transició Nacional i una síntesi d’aquests realitzada per la secretaria del Consell.

Partits i entitats catalanes que apareixen a l’escrit d’acusació

Junts pel Si (JxS)

Va ser una candidatura electoral per a les eleccions al parlament de Catalunya de 2015, en què va obtenir 62 dels 135 diputats. Era una coalició electoral formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres, l’objectiu i programa electoral era la declaració de la independència de Catalunya.

Partit Demòcrata Català (PDCat)

És un partit polític fundat el 2016 successor del partit Convergència Democràtica de Catalunya (1974) que va governar Catalunya en la coalició Convergència i Unió des de l’any 1980 fins al 2003. Es defineix com a demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista. En les últimes eleccions va impulsar una candidatura àmplia (Junts per Catalunya), que va obtenir 34 diputats dels 135 del Parlament de Catalunya.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

És un partit polític fundat a Barcelona el 1931. Es defineix com a republicà, d’esquerres i independentista. Va tenir un paper important en la política catalana i espanyola durant la Segona República, en la lluita antifranquista i durant la transició. Actualment té 32 diputats dels 135 del Parlament de Catalunya.

Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

És un partit polític assembleari que treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i alliberats de qualsevol forma de dominació patriarcal. Actualment té 4 diputats dels 135 del Parlament de Catalunya.

Òmnium Cultural

És una entitat sense ànim de lucre creada el 1961 per promocionar la llengua i cultura catalanes que compta amb uns 130.000 socis, sent una de les entitats culturals més grans d’Europa. Va sorgir per combatre la censura, la persecució de la cultura catalana i omplir el forat deixat per les institucions polítiques i civils de Catalunya prohibides per la dictadura. Actualment també és un actor rellevant en la defensa dels drets humans i civils, amb una creixent implicació a nivell europeu i mundial.

Assamblea Nacional Catalana (ANC)

És una organització de la societat civil creada el 2012 que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social. Des del 2010, és l’entitat que ha impulsat les mobilitzacions pacífiques massives, juntament amb Òmnium Cultural, a favor del dret dels catalans a triar democràtica i lliurement el seu futur polític a través d’un referèndum d’autodeterminació.

Associació de Municipis per la Independència (AMI)

És una organització que agrupa les entitats locals de càrrecs electes (ajuntaments, comarques, diputacions i altres) per tal de defensar la independència de Catalunya creada el 2011. Actualment comprèn totes les diputacions provincials ( Barcelona, ​​Tarragona, Lleida i Girona), 32 consells comarcals de 41, i 764 municipis catalans (el 80,6% del total) de 948.

Comitès de Defensa de la República (CDR)

Són un conjunt d’assemblees locals, de barri i comarcals apartidistes amb l’objectiu de defensar, en primera instància, el Referèndum de l’1 d’octubre i la república catalana posteriorment, des de l’estratègia de la no-violència. Es calcula que hi ha prop de 380 comitès.